12 de juliol del 2012

Gloria Nationis Catalanae

Retrat de Roderic de Borja (papa Alexandre VI, 1492-1503)


Alfons de Borja (papa Calixt III del 1455 al 1458) nomenà cardenals dos nebots seus: Joan del Milà i Roderic de Borja (futur papa Alexandre VI) i féu capità general dels exèrcits pontificis un germà d’aquest darrer. Repartí incomptables beneficis eclesiàstics entre els seus parents i es va voltar de catalans i valencians se n’han comptat més de dos-cents seixanta que tenien un càrrec o un altre al Vaticà. Sembla que ell mateix es vanagloriava d’aquesta situació i se li atribueixen aquestes paraules: «Magna est profecto gloria nationis catalanae diebus nostris: Papa, catalanus; Rex Aragonum et Sicilae, catalanus; vicecancellarius, catalanus; capitaneus ecclesiae, catalanus; generalis ordinis minorum, catalanus»*. Ja és prou coneguda la tírria que va provocar aquesta abassegadora presència de valencians i catalans, designats amb el nom comú de «catalani». Un romà contemporani ho deia ben clarament: «Vedete per l’esitanza de’nostri italiani ove ci troviamo tutti. Regnano catalani, e sa Dio come la loro natura ci si confà»*.

El papa Alexandre VI (Roderic de Borja) acapara beneficis eclesiàstics i arribarà a ser un dels homes més rics de la Roma d’aquell temps. Ha esdevingut tòpica la «vivacitat eròtica», Fuster dixit, de Roderic de Borja. Tenim documentats set fills seus: Pere-Lluís, Jerònima i Isabel, tots de mare desconeguda; Cèsar, Joan, Lucrècia i Jofré, nats de la relació amb Vanozza Catanei. Coneixem encara dos fills tinguts durant el pontificat: Joan, que s’ha considerat fruit incestuós de les relacions amb la filla Lucrècia, i Roderic, de mare que no coneixem. Encara se li ha atribuït la paternitat de Laura Orsini, nascuda de Giulia Farnese, després del seu matrimoni amb Orsino Orsini.

De València a Roma. Cartes triades dels Borja
Edició de Miquel Batllori, Barcelona, 1998

*Indubtablement la glòria de la nació catalana és gran en els nostres dies: el Papa, català; el rei d’Aragó i Sicília, català; el vicecanceller, català; el capità de l’església, català; el general de les ordes menors, català.  
*Vetlleu per la inseguretat dels nostres italians on tots ens trobem. Regnen els catalans, i Déu sap com la seva manera de fer ens afecta (traducció Xavier Ardite).